Mariangeles la Cota

Tal volta si la meua iaia Sabe no haguera segut amiga de la seua iaia, la tia Maria la Cota, si ma mare no haguera segut amiga de sa mare, Maruja la Cota i la meua germana no haguera segut amiga d'ella mateixa; si jo no haguera jugat de menut amb la seua germana Vicen i altres xiquets més a la caseta dels caçadors el dia de Pasqua, o jo no haguera tingut relació amb Pepe, el seu germà, com la va tindre mon pare amb son pare, Pepe el Colom, segurament jo no estaria escrivint estes paraules dirigides a esta dona tan especial com és Mariángeles la Cota. O segurament si, no ho sé. El que sí que sé és que, este vincle pràcticament familiar que acompanya a estes paraules carregades d'afecte i de sentiment, fa que jo no siga imparcial a l'hora de parlar de Mariángeles. El passat dia 15 de setembre, en l'assemblea de la Federació de Intercomparses de Paterna, va concloure la presidència de l'entitat que ha dut a terme, per a donar pas a una nova, encapçalada per Eva Esparcia. Conclouen dotze anys d'intensa activitat festera, en la que Mariángeles ha marcat, sense dubte una empremta extraordinària en la festa de moros i cristians de Paterna, com en el seu moment ho varen fer tots i cadascun dels que han passat pel mateix càrrec, on s'han deixat tots els millors anys de la seua vida en favor d’una festa de moros i cristians a Paterna, amb un sacrifici personal, familiar i fins i tot professional, pel bé i en favor de la diversió de tots. Una volta conclosa esta etapa durant la qual s’ha consolidat fermament la festa mora i cristiana a Paterna, al nivell de les millors localitats festeres de la Comunitat Valenciana entre les que podem destacar Alcoi, Cocentaina, Villena... i en la que s’han aconseguit fites tan importants com són el número més gran de comparsers i comparseres inscrits, el museu fester Pepe Bas en la cova d’Alfonso XIII i, sobretot, la declaració de la festa de moros i cristians com a Festa d'Interés Turístic Autonòmic com a tancament daurat del seu mandat, no podem i devem felicitar-la de tot cor, per la seua dedicació i per la seua entrega en favor de la festa. I ara, quan la seua presidència comença a ser part de la història i de l'imaginari col·lectiu del nostre poble, recorde els seus moments estel·lars en la nit mora d’anys passats. Les fotografies que acompanyen a este post en són una extraordinària manifestació, que ens mostren, a l'esquerra, una joveníssima Mariángeles brandant l'espasa mora en forma de lluna minvant al cel de Paterna, mentre que la de la dreta, ens la presenta alçant la mà esquerra, apuntant al cel de Paterna, mentre la seua mirada divisa la lluna minvant. En la primera imatge, és ella qui saluda a la lluna, mentre en la segona és la lluna qui la saluda a ella. Ningú branda l'espasa en la nit mora de Paterna amb l'elegància en la qual ella ho fa. Perquè, cada volta que alça l'espasa i apunta al cel, la lluna minvant es reflecteix a la fulla de l'espasa, en estels multicolors que omplin de llums iridescents la majestuosa nit mora de Paterna al mes d'agost, des de la comparsa Raxida de la qual va ser fundadora ja fa algun any i des de la qual ha projectat la seua presidència. De nou, des d'estes humils paraules felicitem a Mariángeles per eixa llavor callada, discreta i ben feta, que és directament proporcional a l'amistat que hi va haver entre la meua iaia Sabe i la seua iaia Maria, entre sa mare, Maruja, i ma mare i entre ella i la meua germana.