Mariangeles la Cota

Tal volta si la meua iaia Sabe no haguera segut amiga de la seua iaia, la tia Maria la Cota, si ma mare no haguera segut amiga de sa mare, Maruja la Cota i la meua germana no haguera segut amiga d'ella mateixa; si jo no haguera jugat de menut amb la seua germana Vicen i altres xiquets més a la caseta dels caçadors el dia de Pasqua, o jo no haguera tingut relació amb Pepe, el seu germà, com la va tindre mon pare amb son pare, Pepe el Colom, segurament jo no estaria escrivint estes paraules dirigides a esta dona tan especial com és Mariángeles la Cota. O segurament si, no ho sé. El que sí que sé és que, este vincle pràcticament familiar que acompanya a estes paraules carregades d'afecte i de sentiment, fa que jo no siga imparcial a l'hora de parlar de Mariángeles. El passat dia 15 de setembre, en l'assemblea de la Federació de Intercomparses de Paterna, va concloure la presidència de l'entitat que ha dut a terme, per a donar pas a una nova, encapçalada per Eva Esparcia. Conclouen dotze anys d'intensa activitat festera, en la que Mariángeles ha marcat, sense dubte una empremta extraordinària en la festa de moros i cristians de Paterna, com en el seu moment ho varen fer tots i cadascun dels que han passat pel mateix càrrec, on s'han deixat tots els millors anys de la seua vida en favor d’una festa de moros i cristians a Paterna, amb un sacrifici personal, familiar i fins i tot professional, pel bé i en favor de la diversió de tots. Una volta conclosa esta etapa durant la qual s’ha consolidat fermament la festa mora i cristiana a Paterna, al nivell de les millors localitats festeres de la Comunitat Valenciana entre les que podem destacar Alcoi, Cocentaina, Villena... i en la que s’han aconseguit fites tan importants com són el número més gran de comparsers i comparseres inscrits, el museu fester Pepe Bas en la cova d’Alfonso XIII i, sobretot, la declaració de la festa de moros i cristians com a Festa d'Interés Turístic Autonòmic com a tancament daurat del seu mandat, no podem i devem felicitar-la de tot cor, per la seua dedicació i per la seua entrega en favor de la festa. I ara, quan la seua presidència comença a ser part de la història i de l'imaginari col·lectiu del nostre poble, recorde els seus moments estel·lars en la nit mora d’anys passats. Les fotografies que acompanyen a este post en són una extraordinària manifestació, que ens mostren, a l'esquerra, una joveníssima Mariángeles brandant l'espasa mora en forma de lluna minvant al cel de Paterna, mentre que la de la dreta, ens la presenta alçant la mà esquerra, apuntant al cel de Paterna, mentre la seua mirada divisa la lluna minvant. En la primera imatge, és ella qui saluda a la lluna, mentre en la segona és la lluna qui la saluda a ella. Ningú branda l'espasa en la nit mora de Paterna amb l'elegància en la qual ella ho fa. Perquè, cada volta que alça l'espasa i apunta al cel, la lluna minvant es reflecteix a la fulla de l'espasa, en estels multicolors que omplin de llums iridescents la majestuosa nit mora de Paterna al mes d'agost, des de la comparsa Raxida de la qual va ser fundadora ja fa algun any i des de la qual ha projectat la seua presidència. De nou, des d'estes humils paraules felicitem a Mariángeles per eixa llavor callada, discreta i ben feta, que és directament proporcional a l'amistat que hi va haver entre la meua iaia Sabe i la seua iaia Maria, entre sa mare, Maruja, i ma mare i entre ella i la meua germana.

Els moros i cristians de Paterna, Festa d'Interés Turístic Autonòmic

A penes fa un mes, la Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme ha atorgat el títol honorífic de Festa d'Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana a la celebració de Moros i Cristians de Paterna, que es du a terme cada any al nostre poble, dins del marc de les Festes Majors en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer, l'última setmana del mes d’agost. Conten les cròniques que el mes d’abril de 1238 es va dur l'ocupació de Paterna per les tropes del rei en Jaume I per via pacífica, a partir d’un pacte entre els representants del rei i els representants locals, portant com a conseqüència la no expulsió dels habitants que en aquell moment vivien al nostre poble. Tal volta seria una miqueta pretensiós per la nostra part dir que estos actes festius es varen declarar com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic el dia que el rei Jaume I va entrar de forma pacífica a Paterna. Quedaria molt bé des d’un punt de vista literari, però seria totalment anacrònic. Però sí que podríem dir que esta festa nostra es va declarar Festa d'Interés Turístic Autonòmic el dia en el qual uns jóvens paterners es varen habillar de moros i varen desfilar de forma informal, a l’ombra de les comparses i la banda de música de Cocentaina, convidades estes a participar en les nostres festes paterneres, travessant els carrers del nostre poble. Era l’any 1973. Este acte, que es va dur a terme en la cavalcada d’aquell any entre l’alegria i l’espectacle, va ser l’inici de la que hauria de ser la impressionant festa de moros i cristians en què s’ha convertit ara i que va fent puntetes a les diferents festivitats que, amb solera i del mateix àmbit, existeixen en l’actualitat. Des d’este blog, volem recordar a totes i cadascuna de les comparses que han format part de la història de la nostra festa. Les que existeixen, les que varen existir i, per motius diversos es varen desfer. També a les que encara no existeixen, però que les noves generacions s’encarregaran de constituir. Sobretot, recordem a les persones que han fet esta festa gran, que han dedicat hores i més hores de la seua vida de forma totalment desinteressada, a portar una comptabilitat, a redactar unes actes, a complimentar unes instàncies, a escriure uns textos, tot això en favor de la seua comparsa i en favor, en definitiva, de la festa. Especialment, recordem a tots aquells que ja no estan entre nosaltres i que d’aquells temps àrids en els quals estava tot per fer, ens han llegat esta dolça festa tan impressionant. Des d’estes senzilles paraules no podem més que felicitar a la federació de Intercomparses que agermana totes les comparses existents i que vetla pel manteniment de la tradició, la història i la promoció de la festa, per este reconeixement a una llavor callada i discreta que, una volta més ens indica que no està renyida la diversió i l’espectable, amb la serietat, el rigor i la faena ben feta. Moltes gràcies per aconseguir que la paraula Festa siga, amb majúscules, un dels tres pilars que, en companyia del Foc i de la Fe, sostenen la forma de ser, d’entendre i de viure la vida de tot bon paterner.

Vicent Cotolí

No podem entendre el present, si desconeixem el Passat. Hui ens hem desdejunat amb la luctuosa notícia del decés de Vicent Cotolí Ibáñez. Nascut a Paterna l'any 1927 i, de professió funcionari de justícia, a Paterna va destacar pels seus estudis sobre la història i les tradicions de Paterna, publicats bàsicament als llibres de festes en honor al santíssim Crist de la Fe i sant Vicent Ferrer. Des d’aquell primer article publicar a l'any 1968 anomenat “Records de temps vells" on ens parla de la devoció al Crist de la Fe en els seus orígens, fent referència al Parlament de dins, al Parlament de Fora, a sant Vicent Ferrer i a sant Joan de Ribera a partir d'un plat d’escudella atribuït a María de Luna, va anar publicar al llarg de 50 anys, als successius llibres de festes, un article referent a costums, tradicions i fets històrics del nostre poble. També va guanyar 11 Premis de investigació als Jocs Florals de Paterna, concurs literari del qual va ser també membre del jurat, en altres edicions. Conegudes són també els seus escrits, per capítols, de la nostra història local, als anys huitanta, al Butlletí Informatiu Municipal (BIM), publicació de l'Ajuntament de Paterna en la que ens il·lustrava amb passatges diversos de la nostra història local al llarg dels segles. Membre de la penya "El Biberó", amb un estil literari personal i propi, entreverat entre un vocabulari ric, alhora que divulgatiu, per entre les seues pàgines han desfilat alcaldes, retors, succeïts, molins, grups escolars, séquies, esdeveniments diversos, músics,... sobretot músics, a partir d'un article publicar al llibre de festes de Paterna, que va desenrotllar amb posterioritat i que va vore la llum en forma d'extens llibre, anomenat "Historia de la música en Paterna". Erudit incansable, a qui vaig tindre ocasió de conèixer i amb qui vaig mantindre llargues converses, car era veí de cals meus pares, més d'una volta vaig tocar tímidament a la porta de sa casa per a consultar-li qualsevol dubte o obtindre alguna informació sobre algun escrit que jo duia entre mans, al seu arxiu particular, fruit d'anys i més anys de pacient recopilació de pràctic amanuense. "Tot açò ho tens a la teua disposició, no cal que t’ho diga", en deia, amb la sana complicitat de qui compartix l'amor per les lletres en general i per Paterna en particular. La història de Paterna, amb la mort de Vicent Cotolí, tanca la última pàgina de la historia del segle XX al nostre poble, per a donar pas a la història del segle XXI. La intrahistòria de Paterna del segle passat, replegada magistralment al seu extraordinari llibre «Motes de las gentes de Paterna», queda per a sempre dins del imaginari col·lectiu del nostre poble. No desapareix Vicent Cotolí. Queda per a sempre viu en nosaltres, entre les pàgines vives de les seues publicacions.