Vicent Andrés Estellés i Paterna.

Estatua Vicent Andrés Estellés
http://www.fundacioestelles.org/ruta_estelles.php

El passat dia 18 de desembre es va aprovar per unanimitat al ple de l'Ajuntament de Paterna, una moció presentada pel grup Compromís, per la qual s'acordà que el nostre municipi  s'adherisca a la ruta Estellés. Per als qui som amants de la cultura i la literatura, ens agrada l'obra poètica de Vicent Andrés Estellés i, a més a més, som de Paterna, esta notícia ens dóna una gran alegria pel fet de reconèixer l'obra de l'autor burjassotí. A un consistori al si del qual conviuen diferents sensibilitats polítiques, ha predominat l'aspecte cultural per damunt del ideològic a una matèria on es tan susceptible de confondre la política de la cultura i al reves, el que és la cultura de la política, la qual cosa no deixa de ser gratament sorprenent.

Molta i molt fecunda és l'obra del nostre poeta, que fermenta a les parets de sa casa al carrer Josep Carsí, que es projecta per cadascun dels racons del seu poble, Burjassot i s'escampa pels pobles del seu voltant. La ruta Estellés, és, per tant, un recorregut per 24 punts del seu municipi i que han tingut alguna transcendència, tant en la vida com en l'obra del poeta. D'esta manera, el cementeri, el carrer Mendizábal, el carrer ceramista Juli Llopis, el forn del sol, la plaça de Sant Roc, la plaça de la constitució, el pouet o fins i tot l'horta, són punts d'encontre d'esta ruta on s'ha instal·lat a cadascun d'estos indrets, un panell de ceràmica on s'hi ha reproduït algun poema emblemàtic de l'autor, relacionat amb el lloc en qüestió, i amb un codi QR que enllaça amb un contingut multimèdia que ens permet escoltar el poema de llavis de rapsodes diversos. D'esta forma podrem gaudir d'un agradable passeig pels carrers de Burjassot, tot i rememorant diversos moments i diversos poemes del nostre poeta.

El pouet
http://www.fundacioestelles.org/ruta_estelles.php

Però quina ha segut la relació del poeta amb Paterna? La veritat és que Paterna i Burjassot són localitats veïnes i que en gaudeixen d'un tarannà en comú. És comú el paisatge de l'horta i és comuna la llengua que es parla. Pertanyen a la mateixa comarca i també al mateix partit judicial. El caràcter de les gents d'un i altre poble són semblants. Quan, per exemple, a la "Sonata d'Isabel" se'ns diu "Dic Isabel i canten els canyars", a la meua ment em venen els canyars que hi han a la vora de la sèquia de Tormos a la Canal Fonda de Paterna, on tantes vesprades he estat amb mon pare i on veia com l'aire de ponent escorava les canyes, tot i produint el seu càntic característic. Este paisatge bucòlic comú no és l'únic que reflexa Estellés als seus versos, implícitament relacionats amb Burjassot, Paterna, Godella, Museros o Rafelbunyol, per exemple, sinó que, a mes a mes, nomena explícitament el poble de Paterna en altres dels seus versos, començant pel més que manit poema "No escric èglogues" del Llibre de Meravelles, que al seu vers número 16 diu

"venien autobusos de Gandia i Paterna".

Carrer ceramista Juli Llópis.
http://www.fundacioestelles.org/ruta_estelles.php

El paterner Josep Albert Sánchez Gutierrez va publicar al programa de festes de Santa Cecília de 1993, un article anomenat "El nom de Paterna en la literatura", del qual extractem  estos fragments.

«I ja en el nostre segle, la poesia del burjassotí Vicent Andrés Estellés ens forneix d'un bon nombre de cites. El que resulta més sorprenent ací és la seua relació entre Paterna i la mort, sobretot si tenim en compte que aquelles citacions estan escampades per tota la seua extensa producció. Paterna com a lloc de mort, vincle explicable per la duríssima repressió exercida als anys de postguerra, concretada en els afusellaments massius que tingueren lloc durant la joventut del poeta.

"Uns dies després, a Paterna, van afusellar el causant de la seua mort".

"En acabar la guerra, el seu marit fou de les primeres persones que varen matar a Paterna".

(Tractat de les maduixes).

"Els camps de Burjassot i el camp de Borbotó

el secà de Paterna i el secà de Godella"

"I el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna".

(La clau que obri tots els panys).

"Ofici permanent a la memòria de Joan Baptiste Peset Aleixandre, 

que va se afussellat el 24 de maig de 1941"

(Gran ofertori pels morts valencians de la postguerra).

"Els matins de Paterna i les nits de Paterna

(sabeu bé si la torre és àrab o romana?)"

(Llibre de meravelles).»

Plaça de sant Roc.
http://www.fundacioestelles.org/ruta_estelles.php

Un altre paterner, Vicent Salvador, catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló, i expert en l'obra de Vicent Andrés Estellés és entrevistat al diari "Las Provincias", el 7 de Gener de 2014 a un article anomenat "Los versos que tomarán Paterna", on ens diu que Paterna era la població veïna a la seua, Burjassot, per la qual cosa, tal i com escrivia Estellés, que no era un poeta realista però sí de realitats, era inevitable que Paterna apareguera la seua obra. I així, Salvador, ens nomena un a un, els elements paterners que apareixen a l'obra poètica  d'Estellés: La Torre i les coves, el palau, el trenet, els plats i els socarrats, i sobretot, la mort, especialment dels afussellats registrats a Paterna després de la Guerra Civil, en són, entre altres.

Pensem, des d'estes humils lletres, per tant, que ha segut una excel·lent idea l'adhesió de Paterna a la ruta Estellés, com a agraïment o, al menys com a deferència pel vers desinteressat sobre el nostre poble. Des de la nostra humil i senzilla opinió pensem que el millor poema que defineix el nostre poble i que ens defineix com a poble, és un anomenat, cóm no, "Paterna", que el transcrivim a continuació. Quin lloc seria l'idoni per a ubicar-lo? Pensem que mitjançant un panell de ceràmica al tram del parc Alborgí, entre el Palau i la Torre, prop d'on s'instal·la el coetòdrom, prop de la Torre, prop del Palau i prop de la Cova Gran, lloc on està situada la Biblioteca Pública de Paterna.

Paterna.

Un consistori presidia l'horta

l'horta perduda, secular inici

prop la remor antiga de la sèquia

entre molins, entre una activitat.

Fragments cremats del testar indolent.

Puja la torre de rodona gràcia

o de vinyeta de principi atònit,

coves i coves, manament de calç,

música antiga del palau obert!

Vaixelles certes amb foc de sarments

amb les colors assegurades, netes.

Còdols, solars versicles de la crònica

tots agranant i arruixant el carrer

vers el secà on crida la cigala!