Ara fa vint-i-cinc anys

 

A Ramón Martínez Andreu, ja en la veritat¹.

Deia la teoria de la evolució, de Charles Darwin, que les espècies deriven d’un origen comú, però que van canviant amb el pas del temps, estant sempre en una constant i permanent evolució. Hi ha un concepte que és el de la selecció natural segons el qual, les espècies que sobreviuen en són aquelles que millor s’adapten a l’entorn en el qual es desenvolupen.

Si esta teoria l’apliquem a les persones jurídiques, podem comprovar que, dins del tràfic jurídic, participen tot el conjunt d’empreses, fundacions, associacions… en definitiva, totes les entitats que formen part de l’engranatge de la nostra societat que, una volta constituïdes, el pas del temps i també eixa mateixa selecció natural fa que hi hagen entitats que s’adapten al mitja en el que conviuen i que els permet continuar existint o, pel contrari acaben extingint-se les que no aconsegueixen adaptar-se als canvis.

Si esta mateixa teoria l’apliquem a les festes de Paterna en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer, podem observar com, unes celebracions que se celebren des de temps immemorials, va arribar un moment en el que varen ser totalment inassumibles per qualsevol paterner. Estem parlant dels anys 90 del segle passat, temps en els que la festa girava al voltant de la figura del Clavari Major el qual, acompanyat per la seua clavaria, duia endavant tots els actes festius. Arribat l’any 2.000, després de celebrar el 75 aniversari de la Coronació del Santíssim Crist de la Fe, no hi va haver relleu de clavaria que fera front a la magnitud d’estes festes. Per part de D. Bernardo Aparisi, en aquell moment pàrroc de Sant Pere apòstol, es va decidir que la imatge peregrina del Crist estiguera present a l’altar major, esperant que algú donara un pas endavant per a ser el clavari major. Al passar el temps i no haver qui decidira donar eixe pas, es va optar per crear o refundar la Confraria en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer, que donara continuïtat a les nostres festes. Això va ser el 6 de febrer de 2001. D’eixa manera es va donar forma a esta nova entitat, que va passar a integrar-se en la Comissió de Festes Majors com a membre de ple dret i que s’encarregaria de dur a terme els actes religiosos.

En aquella reunió de constitució de la Confraria, que es va celebrar al quartet que hi ha entre el temple i la casa badia i a la qual va participar qui estes paraules subscriu, com a president es va proclamar a Ramón Martínez Andreu, qui va exercir la presidència durant els cinc primers anys de la Confraria. Es va triar una Junta Directiva interparroquial, composta per 30 persones, entre les quals, vaig tindre l’honor de participar. La meua, va ser una dedicació activa durant sis anys, duent a terme la parcel·la de litúrgia.

Els primers actes que se varen celebrar varen ser els de Setmana Santa. Aquell 2001, el diumenge de Pasqua va caure el dia 15 d’abril. A penes en un parell de mesos es varen preparar, en coordinació amb la germandat de l’Ecce Homo, totes les celebracions corresponents a este temps litúrgic: Missa i Processó de Diumenge de Rams, Missa In Coena Domini de Dijous Sant, Via Crucis, Oficis de Divendres Sant, Missa de Resurrecció i Encontre. Va ser en un temps rècord en el que es varen preparar tots estos actes, amb tota la parafernàlia que duien darrere seu (bandes de música, processons, litúrgia,...). Però, amb la col·laboració de tots, es varen dur a terme amb tota la dignitat que es mereixien.

El dia 15 de juny de 2001, es va celebrar la primera Assemblea General Ordinaria, al pati del Parroquial on, després d’un sopar de germanor es varen establir les bases de la nova Confraria: Una quota anual de 1.500 pessetes, que després amb el canvi de moneda de pessetes a euros, es va convertir en 8 Euros, i també es varen acceptar els estatuts que es varen proposar. Açò va fer que s’erigira per part del Sr. Arquebisbe de València, D. Agustín García-Gasco, la Confraria del Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer de Paterna, com a Associació Pública de Fidels.

El número de confrares va anar en augment, car prompte es varen superar el millar. El dia 28 de juliol de 2001 es va celebrar, en la Missa de dissabte a les huit de la vesprada, la imposició de medalles. Va ser una celebració senzilla alhora que emotiva, en la qual es va imposar la medalla de la Confraria a tots els confrares que vàrem participar.

Al llibre de festes d’aquell any, ja es varen notar els canvis indicats. Varen col·laborar totes les entitats participants de la Comissió de Festes (Junta Local Fallera, Intercomparses, Comissió del Foc, la Confraria...). Aquell any hi vaig col·laborar amb un escrit anomenat «El vino viejo en odres nuevos», on reflexionava al voltant dels canvis que s’estaven duent a terme en la part religiosa de les festes paterneres, que es tractaven de canvis en la part externa de la nostra festa, però que la essència de la fe i la devoció, continuava -i continua en l’actualitat- sent la mateixa.

Va arribar el calorós mes d’agost. I, amb ell, les nostres estimades festes. Algú es pot fer idea de la il·lusió que li feia a aquell xicon de 28 anys que era jo en aquell moment, el participar de forma activa a les festes del seu poble? Aquell any varen començar el dia 16 d’agost, amb un volteig general de campanes. Ja de vesprada, es va fer el pregó, per part de Santiago Cañizares, llavors porter del València C.F. i també de la Selecció Espanyola. Al dia següent, es va celebrar la Clausura dels XXXVII Jocs Florals, on va guanyar la Flor Natural la composició poètica Dosmilu. El dissabte 18 es va celebrar la nit mora i el diumenge la nit cristiana, amb tot el boato que les caracteritza.

Respecte als espectacles -variatets-, aquell any va actuar Juan Pardo, Ella baila sola, i també es va celebrar un cicle de concerts anomenat «Música del Mediterrani» on, cada dia, va haver una actuació diferent: Capri Balls, música sefardí i música andalusí del Marroc. També actuaren el duo Cruz y Raya, així com Platero y tu, actuant de teloners els grups paterners Judas vas descalzo y La mano cornuda.

Ja en l’aspecte religiós, es varen celebrar els tres dies de tridu, concloent, el primer dia, a la parròquia de Santa Rita, el segon a la de la Mare de Déu dels Desemparats i el tercer a la de Sant Pere apòstol, amb una participació massiva per part de tots els paterners. El diumenge es va celebrar la festivitat de sant Vicent Ferrer i, ja el dilluns, la del Santíssim Crist de la Fe, amb la missa de Descoberta, la missa major i la tradicional processó en la qual va processionar la majestuosa i impressionant imatge que hi ha al camarí. Si hi va haver un moment màgic, al menys per a mi, fou la baixada de la imatge del Crist, davall les instruccions de José Ribelles Badenes, el Polo. A partir d’aquell any, es va acordar que, en endavant, fora la imatge que presidia al camarí i no la peregrina, la que participara en la missa i en la processó de la seua festa.

En definitiva, va canviar tot, per a continuar tot igual, però actualitzat. Va aparèixer el lema Foc Festa i Fe, que, fins a l’actualitat, inspira les Festes Majors de Paterna. Segurament, si Charles Darwin tornara a nàixer, prendria com a model de la seua teoria de l’evolució de les espècies, la modèlica transformació de les nostres festes de Paterna.

1A punt d’entregar a la impremta este escrit, ens arriba la trista notícia de la defunció de Ramon Martínez Andreu, a qui podríem considerar el pare de la refundada Confraria del Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer. Des d’estes humils paraules, no puc més que recordar la seua persona així com la seua memòria. Molts dels moments viscuts, que s’anomenen al llarg d’este escrit, els varem compartir i quedaran, per a sempre, a la meua memòria.