El Crist de la Fe del tio Juan

 

A mon tio, Juan Moreno, en el record, en el 50 aniversari de la seua clavaria.

Deia el poeta Rainer Maria Rilke que la pàtria dels poetes era la seua infància, car és l’època de la vida de la que guardem els records més bonics de la nostra existència. Qui estes paraules escriu, va nàixer a principis dels anys setanta del segle passat, al si d’una família paternera, en aquells temps en els que Paterna encara mantenia l’essència de poble agrícola que, a poc a poc, anava evolucionant cap a un món industrialitzat, a conseqüència de la instal·lació del Polígon Industrial La Font del Gerro. Eren temps en els que la plaça del Poble era la meitat de gran del que és en l’actualitat, car hi havia una fila de cases que es va enderrocar, per a construir una Plaça del Poble el doble de gran que la que hi havia. La casa de la tia Silvia la comare, la tenda on el Sr. Santos arreglava sabates, la pescateria de la tia Angelita, la seu de Falange i muebles Moreno, eren les cases que allí hi havien. Enfront mateix, hi estava el mercat, el jutjat de Pau, l’Ajuntament, la cisterna, la barberia i l’hostal. Dalt de l’hostal hi estava el casino de la plaça, el balcó del qual donava a la plaça, però l’entrada la tenia a l’inici del carrer sant Pere. Al carrer tort, oficialment conegut com a carrer Mestre Soler, al començament del mateix hi estava la funerària Moreno, ca la Batanera i el taller de Casaní el manyà-I pujava el carrer en una xicoteta costera, fins arribar a la plaça Major.

Les festes d’un poble sempre donen cohesió i unitat a les gents que allí hi habiten. A Paterna, les festes del Crist de la Fe han girat tradicionalment al voltant de la figura del Clavari Major, que era qui s’encarregava d’organitzar les festes de l’any en curs. L’any 1975, en el que es commemorava el 50 aniversari de la coronació del Santíssim Crist de la Fe, la clavaria d’aquell any, encapçalada per D. Vicente Mortes Alfonso, va dur a terme unes festes d’antologia. I el que es plantejava era qui seria la persona que assumiria el càrrec de Clavari Major i que, al menys, igualara la festa al nivell de l’any anterior. El nom de la persona que va nomenar qui en aquell moment era el pàrroc de s. Pere Apòstol, D. Francisco Javier Peris Larcada com a Clavari Major el 15 d’agost de 1975 després de la processó de la Maedéu d’Agost fon el de Juan Bautista Aman Moreno Devís. Ell va ser qui va organitzar les festes en honor al Stm. Crist de la Fe i St. Vicent Ferrer de l’any 1976, fa ara cinquanta anys, en companyia d’una clavaria composta de 61 clavaris, que varen fer front a la festa d’aquell any.

Juan Moreno, de professió funerari, de qui ja varem escriure la seua biografia al llibre de festes de l’any 2013, estava casat amb Remedios Llabata, germana del pare de qui estes lletres escriu, per tant, ma tia. Esta circumstància feia que la relació entre nosaltres fora molt estreta, entre els meus pares, la meua germana Maribel, els meus tios i els meus cosins Maria Amparo, Mari Reme, María Angeles i Aman. Molts grans i bonics records guarde de la meua infància, de diumenges de paella i catxaps, de dies de Pasqua i altres festivitats sempre al voltant de la taula i d’una suculenta paella cuinada per mon tio. Tot açò feia que transitara prou la casa dels meus tios, especialment els dimarts de mati d’aquells estius de infantessa que no s’acabaven mai, entre la xilladissa pròpia del mercat dels dimarts en plena ebullició i la veu d’Emilio el coixo qui, des de les escales de ca la batanera cridava Iguaales para hoyy! Hoy salee!

Només entrar, a ma esquerra, estava el despatx de la funerària on, rere de la taula despatxava mon tio Juan tots els assumptes del seu negoci. I, a la paret que hi havia darrere seu, presidint el despatx es trobava una escultura d’uns seixanta centímetres d’alçada: Era la imatge del Santíssim Crist de la Fe que, clavada a una creu de fusta, estava fidelment reproduïda en bronze, tenia una grandària a escala de la imatge original, amb el seu faldellí de vellut color burdeos, la inscripció INRI a la part superior de la creu i unes cantoneres de metal als extrems dels pals de la creu, semblants als que la imatge original porta. La base de la creu estava enganxada a un pedestal en forma de cub trapezoidal la qual portava, al seu frontal, una placa amb una inscripció que resava: «A JUAN MORENO DEVIS / CLAVARIO MAYOR / CON MUCHO CARIÑO / DE LA REINA Y DE SU CLAVARIA / PATERNA, 24 DE JUNIO DE 1976».

No ho recorde, perquè a penes tenia jo uns tres anys, però aquell 24 de juny, dia de sant Joan i onomàstica del Clavari Major, després d’un dinar en el que va participar tota la clavaria, li varen regalar aquella imatge del Crist de la Fe que, segons deien els més antics, era semblant a la imatge del Crist de la Fe primitiu, que va desaparèixer en guerra. Aquell any, la Reina de les Festes era Teresa Amparo Segrelles Llabata. El alcalde D. José Sainz Ramón, primer alcalde nomenat pel Rei Joan Carles I. I el rector, era un jove de 44 anys que a penes duia un any de pàrroc, anomenat D. Bernardo Aparisi Peiró.

Quantes voltes hauré entrat de menut a aquell despatx? Quantes voltes hauré jugat amb el meu cosí Aman a despatxar, quan mon tio estava fent algun servici i ma mare i ma tia estaven per allí xarrant o organitzant la paella del diumenge? Quantes nits d’estiu hauré baixat amb els meus pares a prendre la fresca a la porta de cals meus tios on, en agradable tertúlia es comentaven els xafardejos locals i, on acudia algun veí, que prenia cadira i participava amenament de la conversa, com Pepe Pastor, el olivero, la tia Silvia la comare i la seua germana Amparo o la tia Consuelo, la Basilia, entre altres? Tots els meus records de la infància relacionats amb el que estem contant, me porten sempre a aquella efígie del Crist de la Fe a escala, a la qual m’aclamava quan la veia, encara que fora de lluny, demanant-li per allò que en eixe moment tenia necessitat: un examen, una malaltia, per una persona difunta...

Ara, cinquanta anys després d’aquells temps, quan els meus pares i els meus tios ja no estan i les circumstàncies de la vida són diferents, només puc mirar cap enrere pel retrovisor de la meua vida i recordar aquells temps en els que la plaça del Poble empedrada era la mitat de gran que ho és en l’actualitat, amb arbres d’ombra que la circundaven, amb teuladins que a les seues branques niuaven, mentre que a la porta de l’Ajuntament hi havia el Land Rover blau i el Seat 131 supermirafiori blanc, els dos de la Policia Municipal. I una imatge del Santíssim Crist de la Fe d’una grandària a escala de la imatge que hi havia a la capella que porta el seu nom, il·luminava la meua infància, des de la paret on presidia el despatx de qui aquell any de 1976 fon el Clavari Major de les Festes de Paterna, Juan Bautista Aman Moreno Devís.